En què es diferencia la psicoanàlisi d'altres psicoteràpies psicològiques?

Fonamentalment en els postulats teòrics, és a dir, per explicar-ho de manera senzilla, de com s'entén el comportament humà. Per a la psicoanàlisi el subjecte està constituït per un entramat lingüístic des del seu naixement fins i tot abans de la seva existència, com a criatura esperada pels seus pares, ja està submergit en un món simbòlic, és a dir de llenguatge.

Som, doncs, éssers parlats, on els nostres desitjos, la nostra manera d'estar al món, de viure i sentir la nostra existència està constituïda en aquest camp de les nostres relacions parentals i altres figures que han compartit les nostres vides. Per tant, la psicoteràpia psicoanalítica té com a fonament l'escolta del psicoanalitzant utilitzant el mètode anomenat de l'associació lliure on ell en un dir, exempt de dirigisme, consells i sense cap coacció, pugui anar emergint i entramant aquestes relacions inconscients que l'ajudin a entendre les causes del comportament.

És aquest associar lliurement del seu discurs el que permet trobar les significacions d'aquells conflictes personals, com són les obsessions, ansietats, fòbies, depressions, comportaments d'agressivitat, de dependència amb les drogues o amb l'alcohol, i que és gràcies a la presència de l'analista que fan possible el seu alleugeriment i millora que li permet trobar la seva manera d'abordar-los.

Es tracta així, d'anar revelant les relacions inconscients en un procés que fins aleshores estava reprimit. I això és possible per la relació amb el psicoanalista, en l'anomenada relació de transferència que possibilita aquests canvis. És l'enllaç de confiança entre tots dos que permet que l'analitzant parli lliurement, associï els records, les paraules que es van articulant i assenyalant la dinàmica de la seva manera de pensar, de configurar els seus desitjos, de la seva manera d'estar al món.

Les altres psicoteràpies, anomenades no analítiques o simplement teràpies, són nombroses i cadascuna es basa en una forma d'entendre el comportament humà. Entre les més conegudes tenim les teràpies que són bàsicament conductistes en les seves diferents formes però que el principi bàsic elemental és el estímul i la resposta on es tracta de modificar la conducta no desitjada a través dintroduir altres estímuls incompatibles o inhibint el comportament concret indesitjat. Aquí el que és important és l'observació de la conducta evitant entrar en els aspectes més íntims i subjectius de la persona.

També hi ha teràpies que plantegen una idealització del que un ha de ser per realitzar-se i assolir la felicitat, sentint-se més capacitat personalment o socialment utilitzant tècniques com la meditació, entrevistes i consells, l'escenificació de conflictes o dificultats del subjecte per poder veure's el mateix i així superar-los. Són intents de gestionar les pròpies emocions.

Tot dependrà del terapeuta i del seu enginy per abordar la problemàtica en qüestió i que cercarà en una d'aquestes tècniques la més convenient per aplicar-la al cas concret.

Dir que des de la psicoanàlisi totes aquestes teràpies o psicoteràpies no analítiques, plantegen fonamentalment una idealització de com s'ha de comportar l'ésser humà, fins i tot prometent-los un desenvolupament i un creixement personal i social proper a una felicitat gairebé idíl·lica.

Però no plantegen bàsicament el que fa la psicoanàlisi, tenir en compte quins són els seus desitjos, per què aquesta persona ha arribat a aquesta situació dolorosa, i que de vegades ha repetit al llarg de la seva vida, prenent decisions sense saber per què li han perjudicat, és a dir, decisions inconscients, sense poder evitar-les. Es tracta sovint de persones que tenint unes capacitats intel·lectuals o artístiques estan assumides en la mediocritat i en el patiment. És aquí on s'ha d'analitzar per trobar les motivacions que l'han portat al seu estat actual perquè és així com se'n podran evitar la repetició. És ell qui ha de trobar-se així mateix, trobar les seves pròpies solucions perquè decideixi com vol que sigui la seva existència al món.