La psicoanàlisi planteja abans que res una forma de entendre els problemes humans a través d'una relació entre dues persones, psicoanalitzant psicoanalista, que permet establir un procés de recerca personal per treure a la llum les relacions que hi ha entre els nostres malestars i els moments significatius de la nostra vida. Aquest procés associatiu permet anar trobant, en una articulació lògica del dir, del parlar, les significacions del que fins ara desconeixíem de les nostres situacions i vivències personals, de patiments i inhibicions que sense saber per què coarten les nostres aspiracions en les relacions personals i socials. Es tracta d'un retrobament amb nosaltres mateixos, és dir amb la veritat dels nostres desitjos.
La psicoanàlisi el que ofereix és un sistema, un mètode psicoterapèutic, que mitjançant la relació terapèutica psicoanalitzant-psicoanalista, fa que sorgeixi aquelles paraules que pertanyen a la nostra més guardada intimitat, tant que fins aleshores un mateix les ignorava.
La naturalesa humana es regeix per la necessitat d'apartar de la seva ment aquells pensaments, idees, records i experiències que en el seu passat van ser font d'un patiment i que s'ha intentat oblidar, de no voler saber res, de negar la seva existència, de fer-lo fora de la nostra consciència. Però l'inconscient, com en diem els psicoanalistes, com a registre d'un ordre lògic i articulat, de la nostra vivència sentida i parlada, torna sovint de manera indesitjable i inoportuna a intranquil·litzar-nos, a no deixar-nos fer el que volem, a simplement a estar bé amb nosaltres mateixos.
De vegades aquestes formes indesitjables tenen diferents aspectes com són determinades obsessions i manies que es manifesten al nostre comportament encara que els jutgem absurds però no podem evitar-los. També aquestes inseguretats que de vegades, en moments decisius de la nostra vida, ens fan enrere, perdent-se una oportunitat desitjada. Així mateix la aparició de tristeses sense saber-ne bé el motiu o dubtes més o menys constants que no ens permeten assumir el risc que tota decisió comporta o aquest estat d'emocional, afectiu, que acompanya a les nostres vides i no ens deixa estar bé amb nosaltres mateixos.
És cert que la vida, viure dia a dia, no és fàcil, i sembla que sempre es cobra, com un tribut, la seva part de malestar i, de vegades, de patiment. Saber suportar-ho, com un saber fer per encarar-ho, ens ajuda a seguir endavant sense que pertorbi massa les nostres vides. Però quan no és així, quan aquestes decisions, aquestes trobades del nostre fer diari es fan difícils, que ens inhibeix, ens espanten i no ens deixen estar bé amb nosaltres mateixos, llavors hi és la psicoanàlisi, amb un mètode de la paraula per acompanyar en una experiència personal, única i intransferible.
La trobada amb un psicoanalista ofereix l'oportunitat de poder expressar en paraules aquelles idees i pensaments més íntims de nosaltres mateixos sense prejudicis i sense cap censura, només amb l'ànim de reordenar-los de manera lògica i significativa per ajudar així a sortir del estancament psicològic i emocional.
Es tracta d'un procés continu de recerca associativa de pensaments i idees que sorgeixin de manera lliure i exempta d'exigència alguna.
Una de les dificultats d'iniciar un procés d'anàlisi és poder confiar el psicoanalista, de saber que entén a un, que no li va a marcar amb una interpretació o una afirmació equivocada, que no va a dirigir la seva vida, imposant-li el criteri. Però també la por a un mateix, a allò que pugui sortir de propis pensaments, a això que fins i tot aleshores no volia saber, a la vergonya, al seu propi judici moral.
Tot això són prejudicis i també el que s'ha anomenat resistències al compromís psicoanalític. Un psicoanalista no ha d'imposar mai la seva criteri, moral o no, a un psicoanalitzant, podrà, en un moment donat, donar la seva opinió però respectarà la llibertat dels seus pensaments i decisions.
Sempre cal respectar la decisió de cadascú, fins i tot quan pensem que s'equivoca o no fa allò que nosaltres voldríem. En això, la psicoanàlisi sempre ha estat respectuosa perquè ha considerat que la vida de cadascun de nosaltres ha de tenir el dret de decidir per si mateix, fins i tot si la seva decisió és escollir la via del patiment.
La psicoanàlisi posa al centre de la relació entre ambdós el valor de la paraula, perquè és aquesta la que ha constituït, format, tota la nostra vida interior, la nostra subjectivitat, i ha fet que sigui allò que som. Aquesta prevalença de la paraula, del llenguatge, com a constitució de les nostres vides és el que justifica l'adjectiu de lacanià que m'acompanya, a referència a Jacques Lacan que va estructurar la psicoanàlisi freudiana a la lògica significant, és a dir, de la paraula i el llenguatge.
Et convido que em faci qualsevol pregunta, comentari o dubte relacionat amb aquest tema apassionant de la psicoanàlisi a què tindré el plaer de respondre-li.